Tornes cap al sofà, el noi està allà assegut, però esta d'esquenes, vas cap a ell, li toques l'esquena perquè es giri i és...
CAPITOL 2
L’ALEX MONNER!
*(penses) Ostia, ostiaa, ostiaaa! O.O! Va, tn____ no t’estressis, fes com sino el coneixesis, com sino sapiguésis qui és*
*(penses) Ostia, ostiaa, ostiaaa! O.O! Va, tn____ no t’estressis, fes com sino el coneixesis, com sino sapiguésis qui és*
Arribes al sofà i ell s'aixeca.
Àlex: Anem?
Tu: Sisi * (penses) Quins nervis :$*
Àlex: Anem?
Tu: Sisi * (penses) Quins nervis :$*
Esteu caminant pels passadissos del museu, no t’interessa res d’allò, només l’Àlex, encara no t’acabes de creure que estàs passejant amb ell! Veus un bar, i decideixes dir-li a l'Àlex d'anar a prendre algo.
Tu: Emm... com et deies?
Àlex: Àlex, i tu? És que no em coneixes?
Tu: tn____. No, espera, tu ets aquell que surt per la tele? el de... Vendelplà o El cor de la ciutat...
Àlex: Polseres Vermelles. hahahaha
tu: Ah, sí! tinc una amiga a la que li agrades molt...
Àlex: Hahahaha a moltes noies crec... hahaha
tu: Bueno, vols que anem a prendre algo? :$
Àlex: Sii!
Aneu cap al bar. Demanes una fanta i ell demana una CocaCola.
Àlex: Jo pago!
tu: Nono, és igual!
Àlex: Insisteixo, pago jo.
tu: Bueno vale... *(penses) Aiixxxx...que monooo... :3*
Paga. Agafeu les begudes i aneu a un banc que hi ha sota un arbre ple de flors, està molt amagat i pràcticament no es veu, us senteu allà, ell s'asseu molt a prop teu i et poses una mica nerviosa.
Àlex: I... bueno... expliquem una mica coses de tu, que t’agrada fer?
tu: Doncs... m'agrada molt cantar i ballar, de fet vaig a una escola de dansa i cant...
Àlex: I per casualitat no t'agradarà actuar també, no?
tu: Sí, bueno. M'agrada, però no ho he fet mai en públic.
Àlex: Tot es provar-ho.... hahhaha
tu: perquè m'ho preguntes?
Àlex: per res, és que per la segona temporada de Polseres Vermelles necessiten actors i tu ets guapa, saps ballar i cantar i segur que actues de meravella, podries anar-hi...
*(penses) Deu meu! pensa que sóc guapa...*
tu: emm...Sí, bueno... suposo que estaria bé... hahaha
Seguiu parlant durant una estona, tens la sensació de que t'està començant a agradar l' Àlex Monner de veritat i no el Lleó... uffff... és que la seva actitud es tan cavalleril...
*(pensa l’Àlex) Ostres! he conegut a una noia fantàstica, és guapa, simpàtica, molt agradable i no s'aprofita de la meva fama... m'encanta!*
*(penses tu)Jo a polseres vermelles? uaaaau!*
tu: i... que és això de Polseres vermelles?
Àlex: és una sèrie de TV3 que va de 6 nois que conviuen en un hospital, ara s'ha acabat la 1ra temporada, i m’agradaria molt que sortissis a la 2na, té molt d’èxit... En realitat mai puc anar pel carrer sense que les fans "m'acosin"...
tu: hahaha pobre... *et dona un codazo* estaria guai sortir a la tele...
Àlex: saps què? li diré a l’Albert que és l’escriptor que et faci un càsting només a tu.
tu: no es necessari Àlex, molta gent deu estar preparant-se pel càsting...
Àlex: sí, però la majoria són fans... que només volen estar amb nosaltres...
tu: bueno... hauríem de tornar a l'auditori no?
Àlex: sí... però abans et vull dir una cosa més...
tu: digues, home!
l' Àlex es queda parat, no diu res, tot és queda en silenci, de sobte s’apropa a tu i...
Tu: Emm... com et deies?
Àlex: Àlex, i tu? És que no em coneixes?
Tu: tn____. No, espera, tu ets aquell que surt per la tele? el de... Vendelplà o El cor de la ciutat...
Àlex: Polseres Vermelles. hahahaha
tu: Ah, sí! tinc una amiga a la que li agrades molt...
Àlex: Hahahaha a moltes noies crec... hahaha
tu: Bueno, vols que anem a prendre algo? :$
Àlex: Sii!
Aneu cap al bar. Demanes una fanta i ell demana una CocaCola.
Àlex: Jo pago!
tu: Nono, és igual!
Àlex: Insisteixo, pago jo.
tu: Bueno vale... *(penses) Aiixxxx...que monooo... :3*
Paga. Agafeu les begudes i aneu a un banc que hi ha sota un arbre ple de flors, està molt amagat i pràcticament no es veu, us senteu allà, ell s'asseu molt a prop teu i et poses una mica nerviosa.
Àlex: I... bueno... expliquem una mica coses de tu, que t’agrada fer?
tu: Doncs... m'agrada molt cantar i ballar, de fet vaig a una escola de dansa i cant...
Àlex: I per casualitat no t'agradarà actuar també, no?
tu: Sí, bueno. M'agrada, però no ho he fet mai en públic.
Àlex: Tot es provar-ho.... hahhaha
tu: perquè m'ho preguntes?
Àlex: per res, és que per la segona temporada de Polseres Vermelles necessiten actors i tu ets guapa, saps ballar i cantar i segur que actues de meravella, podries anar-hi...
*(penses) Deu meu! pensa que sóc guapa...*
tu: emm...Sí, bueno... suposo que estaria bé... hahaha
Seguiu parlant durant una estona, tens la sensació de que t'està començant a agradar l' Àlex Monner de veritat i no el Lleó... uffff... és que la seva actitud es tan cavalleril...
*(pensa l’Àlex) Ostres! he conegut a una noia fantàstica, és guapa, simpàtica, molt agradable i no s'aprofita de la meva fama... m'encanta!*
*(penses tu)Jo a polseres vermelles? uaaaau!*
tu: i... que és això de Polseres vermelles?
Àlex: és una sèrie de TV3 que va de 6 nois que conviuen en un hospital, ara s'ha acabat la 1ra temporada, i m’agradaria molt que sortissis a la 2na, té molt d’èxit... En realitat mai puc anar pel carrer sense que les fans "m'acosin"...
tu: hahaha pobre... *et dona un codazo* estaria guai sortir a la tele...
Àlex: saps què? li diré a l’Albert que és l’escriptor que et faci un càsting només a tu.
tu: no es necessari Àlex, molta gent deu estar preparant-se pel càsting...
Àlex: sí, però la majoria són fans... que només volen estar amb nosaltres...
tu: bueno... hauríem de tornar a l'auditori no?
Àlex: sí... però abans et vull dir una cosa més...
tu: digues, home!
l' Àlex es queda parat, no diu res, tot és queda en silenci, de sobte s’apropa a tu i...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada