dijous, 28 de juliol del 2011

Capitol 4

Ja estas dormint quan de sobte el teu mobil et desperta. Algu et truca desde un numero que no tens guardat, es un numero de casa d’algu… no saps si despenjar pero al final desdeixes que si. Despenges i una veu no coneguda et saluda…
No saps qui es...
Xxx: hola guapa!
tu: hola...
Xxx: saps qui soc?
tu:doncs... sincerament... no hahahaha
xxx: pero et sona la meva veu?
tu: m'hauria de sonar?
xxx: nono tranquila! jajajaja
tu: aaah uff... i... qui ets?
Xxx soc un amic de l'Alex, esque a ell li fa vergonya preguntart-ho aixi que t'ho pregunto jo.
tu: jajajja , i que em vol preguntar?
amic: doncs que si voleis quedar amb ell algun dia d'aquest i... *HASFGhgfgshufghgrfufgsdfgh* (es sent molt soroll de cop i agafa el telefon l'Alex)
Alex: tn_____, no li fasis cas a aquest noi... esta boig...
tu: jajajajja pero volies quedar de veritat?
alex: si... bueno... sii:$ si vols et vinc a buscar un dia d'aquests al teu cole:)
tu: nono! al cole no! que segur que hi ha alguna noia que sap qui ets i no es plan...
alex: vale... pues si vols quedem a un altre lloc, a on? (penses) *deu meu! estic quedant amb l'Alex Monner! que fooooort*
Alex: si vols i no et fa res em pots venir a buscar al cole...
tu: siii clar! si vols vinc dema...
alex: siii! perfect!!! quine sganes! hahaha
tu: vale:) pues dema ens veiem.
alex: adeuu
tu:bona nit:)

et despertes pel mati al dia seguent, et dutxes i mentre estas rentante el cabell penses en la conversa amb l'Alex. *es increible tot aixo... i pensar que no hagues pasar res si m'agues quedat a casa en comptes d'acompanyar al meu pare...* surts de la dutxa i et vesteixes, et posa algo molt monu perque per la tarda has quedat amb l'Alex i no tindras temps de pasar per casa. Obres l'armari i et poses uns shorts amb una samarreta de tires marró t'en vas cap al cole, de cami penses en tot aixo... *puff quins nervis per aquesta tarda, pero, si les seves amigues es riuen de mi que? puff..... bueno, puff aixo no els hi puc dir a les meves amigues.... quina rabia!* arribes al cole i hi ha molta gent al voltant d'una companya teva.

companya: va ser increible, estic segura que si el torno a veure em demanara per sortir!
tu: el que va ser increible?
amigues: no ho saps?
tu: no...
companya: pues que em vaig trobar a l'Alex monner el disabte passat a la platja i se'm va quedar mirant molta estona i al final em va venir i em va dir que estaba molt bona i que si volia lio.
tu: imposble
companya:emm... perdona...?
tu: que es imposible! l'Alex Monner estava el dissabte tot el dia en un moseu que feien una conferencia de no se que...
companya: i to com ho saps? (desconfiant)
tu: (penses) *merda! i ara que dic?* pues perque ho se!
companya: ja... ja... tu el que tens es una enveja que no te la aguantes!
amigues: va tn____ anem a clase...
tu:pufff esque em fa molta rabia!
amiga: i tu com ho saps tn___?
tu: el que?
amigues: va no et fasis la tonto lo del l'alex!
tu: aaah! pues... no us ho puc dir pero creieume!
amigues: està bé...

Va pasant el dia i cada cop s'apropa mes la hora... estas moolt nerviosa! sona el timbre d'ultima hora, per sort l'Alex avui te classe per la tarad i tu no. vas a dinar a casa la teva avia, quan acabes de dinar vas al lavavo i et pentines i t'arregles una mica per estar mes guapa. Ja es la hora de marxar. Estas dels nervis. La teva avia t'acompanya al metro.

Avia: aaiiss tn____ estas molt nerviosa o m'ho sembla a mi?
tu: t'ho sembla avia... jajaja
avia: bueno que et vagi be!
tu: adeu (li dones un peto)

mentre estas el metro estas tan nerviosa que et pases de parada. Has de caminar tota un aparada perque ja no et quedaven viatjes. arrives al sunion, l'escola de l'alex. de cop sona el timbre. veus que una mica lluny d'on estas tu hi ha 5 noies, esperant a l'alex, fans. Al cap de 5 minuts veus que les noies es comensen a posar nervioses, i veus que l'alex acaba de sortir del cole, porta la cautxa posada perque no el vegin. Et veu i et somriu, esta venint cap a tu.

Alex: Hola:)
Tu: Hola:)
Noies:Deu meu ets l'alex monner!! ens podem fer una foto?
alex: puuuuuuufffffff... si........
noies: (dirigint-se a tu) ens la pots fer/
tu: si clar...
Els hi fas la foto i se'n van.
Alex: deu meu... marxem d'aqui..
tu: ia xio es cada dia?
alex: si...
tu: pues vaia merda! jajaja
alex: me lo vas a decir a mi... bueno a on vols anar?
tu: no se... on tu vulguis...
alex: pues... anem al Starbucks?
tu: valeee:)
alex: puues anem... pero primer em despedeixo dels meus amics vale?:)
tu: vale jajaja
Aneu cap a on estan els amics de l'alex. Ell es despedeix.
Alex: Marxo tios! ja ens veurem dema!
Amic1:valee adeuu! (es donen la ma)
amic2: i aquesta noieta? d'on l'has treta alex?
Alex: calla! apa que marxo (es donen la ma)

Esteu l'Alex i tu caminant cap al Starbucks, de cop t'agafa de la ma i per darrera se sent un xiulet. Us gireu i son els amics de l'Alex.

Alex: no els hi fasis cas... son imbecils...
tu: no, son nois... jajajaj es conya!:D

Esteu al Starbucks, asentas en unes cadires de la terrasa.

Alex: tn____ et volia preguntar una cosa... (es posa vermell)
tu: digam:)
Xxxx:aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa​h! Es l'Alex Monner!!
Alex: corre!
tu: que pasa?
alex:corre!
T'agafa del bras i sortiu corrents, esteu en un carrero molt petit.
tu: alex que pasa?
et tapa la boca amb la ma.
alex: vale... ja s'han marxat...
tu:qui?
alex: res... que hi havia un grup gengan de fans... TT
tu: puff... i, que em volies dir?
alex: a si... (respira fons) pues et volia preguntar...

dilluns, 25 de juliol del 2011

Capitol 3

CAPITOL 3  
L'Àlex es queda parat, no diu res, tot és queda en silenci, de sobte s’apropa a tu i...  se’t llença. Tu no saps que fer, és molt guapo i simpàtic però has sentit que té novia, però si li dius, sabrà que ets molt fan seva. Decideixes no fer res i seguir-li el rollo.
Es separa una mica de tu i et somriu. Et desfàs amb el seu somriure.
Àlex: va anem , que farem tard.
Tu: Sí… ehhh… Àlex, a que ha vingut això?
Alex: El què? El petó? Es que no t’ha agradat?
Tu: No, no és això...Bueno en fi... :$
Comenceu a caminar en direcció a la sala. T’agafa de la mà, tu el mires, et somriu i li tornes el somriure. Arribeu i està el teu germà a una cadira escoltant música, deixes anar corrents a l’ Àlex, et veu i et fica una cara de “WTF?!?!” tu li fas cara de que no digui res.
S’apropa cap a tu i l’Àlex.
Germà: Hola peque!
Àlex: Qui és?
Tu: El meu germà…
Germà: Ah! Tu ets aquell que surt per la tele! Una amiga meva sempre parla de tu.
Àlex Sí… Bueno…
Tu: El papa et cridava (dirigint-te al teu germà)
Àlex: Ah si? (Li dones un cop de colze en senyal de que calli.) Aaahhh...! Siiiiii...!
Germà: Ah, ja veig que aquí no se’m vol…¬¬ Ala adéu!
Àlex i Tu: adéu
Àlex: mira (tn)____, aquest és el meu facebook de veritat (et dona un paper amb un nom) com pots comprendre en tinc un per fans i un per amics… hahaha agrega’m aquesta tarda quan arribis a casa i enviem un missatge privat i així t’accepto:)
Tu: D’acord…. *.*
Pare: (tn)_____! Va que em de marxar!
Tu: haig de marxar hahaha, en quan arribi a casa, t’agrego.
Alex: vale :$
Us doneu dos petons a la galta i us despediu.                                        
Arribes a casa i engegues corrents l’ordinador, obres el facebook i borres a l’ Àlex del seu facebook de fans perquè no sospiti res i també elimines una foto que tenies d’ell. Després l’agregues al seu facebook de veritat i li envies un privat que posa: “Hola Àlex, sóc la tn____, la del museu d’avui… No crec que recordis amb la gent que deu coneixe’t hahaha bueno, si te’n recordes i saps qui sóc, m’agregues.
J”
Et dutxes, sopes i obres un altre cop l’ordinador, tens 1 missatge privat de… l’Àlex! T’emociones molt… hahaha en el missatge posa: “Hola tn____! :$ clar que me'n recordo de tu home! Hahaha lo d’avui s’ha de repetir, et dono el meu numero de mòbil, si vols, dóna’m tu el teu i quedem algun dia.” Obres el xat per mirar si està connectat i sí que ho està, l’obres i li dones el teu número de telèfon, llavors ell et contesta donant-te el seu i te’l guardes al mòbil com a “Àlex Teatre” perquè les teves amigues no sospitin , perquè no tens pensat dir-los res de tot això teu i de l’Àlex.
Ja estàs al llit quan de sobte et sona el mòbil, un missatge. Qui envia missatges a aquesta hora?? ¬¬ Penses.
De: 6******* (Àlex teatre)
A: 6******* (Tu)
Bona nit preciosa, un petonàs!
♥
Et quedes al·lucinant. L’Àlex Monner m’ha enviat un missatge de bona nit… OMG! No saps que fer i al final li contestes:
Bona nit, guapo! ♥

Ja estàs dormint, són casi les dotze quan de sobte et despertes sentint el teu mòbil. Algú et truca des de un numero que no tens guardat, es un numero de casa d’algú… no saps si despenjar però al final decideixes que sí. Despenges i una veu no coneguda et saluda…

dissabte, 23 de juliol del 2011

"Novel·la" Capitol 2

Tornes cap al sofà, el noi està allà assegut, però esta d'esquenes, vas cap a ell, li toques l'esquena perquè es giri i és...
CAPITOL 2
L’ALEX MONNER!
*(penses) Ostia, ostiaa, ostiaaa! O.O! Va, tn____ no t’estressis, fes com sino el coneixesis, com sino sapiguésis qui és*
Arribes al sofà i ell s'aixeca.

Àlex: Anem?
Tu: Sisi * (penses) Quins nervis :$*
Esteu caminant pels passadissos del museu, no t’interessa res d’allò, només l’Àlex, encara no t’acabes de creure que estàs passejant amb ell! Veus un bar, i decideixes dir-li a l'Àlex d'anar a prendre algo.

Tu: Emm... com et deies?
Àlex: Àlex, i tu? És que no em coneixes?
Tu: tn____. No, espera, tu ets aquell que surt per la tele? el de... Vendelplà o El cor de la ciutat...
Àlex: Polseres Vermelles. hahahaha
tu: Ah, sí! tinc una amiga a la que li agrades molt...
Àlex: Hahahaha a moltes noies crec... hahaha
tu: Bueno, vols que anem a prendre algo? :$
Àlex: Sii!

Aneu cap al bar. Demanes una fanta i ell demana una CocaCola.

Àlex: Jo pago!
tu: Nono, és igual!
Àlex: Insisteixo, pago jo.
tu: Bueno vale... *(penses) Aiixxxx...que monooo... :3*

Paga. Agafeu les begudes i aneu a un banc que hi ha sota un arbre ple de flors, està molt amagat i pràcticament no es veu, us senteu allà, ell s'asseu molt a prop teu i et poses una mica nerviosa.

Àlex: I... bueno... expliquem una mica coses de tu, que t’agrada fer?
tu: Doncs... m'agrada molt cantar i ballar, de fet vaig a una escola de dansa i cant...
Àlex: I per casualitat no t'agradarà actuar també, no?
tu: Sí, bueno. M'agrada, però no ho he fet mai en públic.
Àlex: Tot es provar-ho.... hahhaha
tu: perquè m'ho preguntes?
Àlex: per res, és que per la segona temporada de Polseres Vermelles necessiten actors i tu ets guapa, saps ballar i cantar i segur que actues de meravella, podries anar-hi...
*(penses) Deu meu! pensa que sóc guapa...*
tu: emm...Sí, bueno... suposo que estaria bé... hahaha

Seguiu parlant durant una estona, tens la sensació de que t'està començant a agradar l' Àlex Monner de veritat i no el Lleó... uffff... és que la seva actitud es tan cavalleril...

*(pensa l’Àlex) Ostres! he conegut a una noia fantàstica, és guapa, simpàtica, molt agradable i no s'aprofita de la meva fama... m'encanta!*
*(penses tu)Jo a polseres vermelles? uaaaau!*

tu: i... que és això de Polseres vermelles?
Àlex: és una sèrie de TV3 que va de 6 nois que conviuen en un hospital, ara s'ha acabat la 1ra temporada, i m’agradaria molt que sortissis a la 2na, té molt d’èxit... En realitat mai puc anar pel carrer sense que les fans "m'acosin"...
tu: hahaha pobre... *et dona un codazo* estaria guai sortir a la tele...
Àlex: saps què?  li diré a l’Albert que és l’escriptor que et faci un càsting només a tu.
tu: no es necessari Àlex, molta gent deu estar preparant-se pel càsting...
Àlex: sí, però la majoria són fans... que només volen estar amb nosaltres...
tu: bueno... hauríem de tornar a l'auditori no?
Àlex: sí... però abans et vull dir una cosa més...
tu: digues, home!

l' Àlex es queda parat, no diu res, tot és queda en silenci, de sobte s’apropa a tu i...

dimecres, 20 de juliol del 2011

150 visites+sorpresa!

Bufff.. Quan de temps sense entrar al blog...i... ostres ja hi ha 160 visites, moltes gràcies! :) Com que m'aburreixo escriuré una novela sobre l'Àlex Monner i una noia que vaig llegir al Facebook però una mica cambiada posaré____ que voldrà dir que ets tu. D'acord, començo a veure si us agrada... (tn vol dir el teu nom)




Presentació:


Ets una noia, t'agrada moltíssim Polseres Vermelles, però sobretot l'Àlex Monner. Tens ___ anys i et dius (TN)______. T'agrada molt cantar i ballar.


Capitol 1:

Aquest dissabte el teu pare té una conferència a un museu de Barcelona i tu i la teva família hi heu d'anar obligatòriament. No tens gens de ganes i per no aburrir-te tant t'emportes l'Ipod.
És dissabte al matí. El teu pare et lleva i et diu que et vesteixis que en poc marxareu, t'aixeques et dutxes i et poses uns texans i una samarreta de tires. Llavors baixes les escales i surts de casa amb el teu Ipod i tot a punt...

pare: tn____ no t'enportis l'ipod.
tu: Si clar! I aburrir-me durant tota la conferència!
pare: Gràcies pels ànims tn____. No et preocupis que una companya meva també te fills i hi ha dos de la teva edat més o menys...
tu: Bieen! Anem a fer amics, quina emoció! (sarcasme)
pare: Si t'has de posar així no cal que vinguis...
tu: Es que no vull venir, papa!

pare: És igual, oi que jo et vinc a veure quan fas actuacions?
tu: Sí..Buenoo...

Arribeu al museu i entreu en una sala plena de gent gran, només veus adults, però al final de tot hi veus un sofà vas cap a ell i t'asseus allà a escoltar música. De cop veus que algú s'aseu al teu costat. Et treus els cascos però segueixes mirant al terra, t'és igual qui sigui.

Xxx: Hola, a tu també t'han arrossegat fins aqui?
Tu: Si... hahaha no m'interesa gens, no sé ni de que va tot això...
Xxx: hahaha jo tampoc.... sincerament preferiria estar a l'escola que aquí....
Tu: (rius) *(penses) Buff... quina veu més sexy :$...*  I qui és el teu pare o la teva mare?
Xxx: (Senyala algú) Veus aquella? Doncs és la ma mare.
tu: Quina coincidència! Però si esta parlant amb el meu pare! hahahaha
Xxx: Vols anar a veure el museu? crec que abans he vist un lloc on venen gelats :)
Tu: Sí, clar! Un moment, espera't aquí que li vaig a dir al meu pare :)

Vas cap al teu pare pensant que no saps amb qui parlaves, penses que és estrany però t'és igual qui sigui, t'ha caigut bé.

tu: Papa vaig a donar una volta.
pare: Emmm... vale però no surtis del museu...
tu: Sisi, tranquil!
pare: Adéu.
tu: Adéu!

Tornes al sofà, el noi està allà assegut, però està d'esquenes, vas cap a ell, li toques l'esquena perquè es giri i és....




#Clàudia